Hélène es una jouve estudianta Nissarda en journalisme esiliada à Liège. Cada semana n’en parla de li siéu esperiença de l’autre coustà d’Europa.
Seguran
Lu cliché an la dent dura de França vers Belgica, ma finda de Belgica vers Belgica. Avèn un afrountamen Sud-Nort, an un afrountamen Valoun-Flamenc. Tout es bouòn per metre la fauta sus l’autre. Aloura, per lu Flamenc, lu Valoun, aquelu sudista, noun travalhon, bùvon de bièra touta la journada, e soun rùstegue.
Pas besoun de dire qu’es pas ver !
Un estudi recent, per lou Parlament Euroupenc, a revelat touplen de verità escoundudi o ignouradi. Segoun aquéu rapouòrt lu Valoun soun mai estacat au siéu travalh qu’à la familha o ai divertimen. Soun fouòl aquelu Valoun !
Per la familha, si poù negoucià tant qu’avèn lu amic. Ma lou travalh putò que si divertì ? Anà travalhà toui lu matin pulèu que jugà una partida de pilou o restà à brounzà sus lou soulèu (ok, lu Valoun an pas lou soulèu, ma segur qu’an d’autri caua per ren faire) ?
L’autra revelacioun de l’estudi es que lu Flamenc privilegion un emplec sènsa tròu d’estress, embé d’ourari avantajous, touplen de vacança e un bouòn salari… ah bon ? Dounca noun privilegion un travalh estressant, embé d’ourari pouirit, sensa vacança e una marrida paga.
Es estragne acò !